Ens trobem en l’era digital on la informació s’ha convertit en l’actiu més valuós de les empreses. El volum de dades que manegen, organitzen i analitzen els negocis en l’actualitat és molt gran, i la tendència és que segueixi en constant augment. Les exigències d’IT van incrementant sense que per això es disposi de major capacitat d’inversió per a infraestructures.
En aquest marc la demanda de sistemes amb arquitectura hiperconvergent en els centres de dades és cada vegada major per a poder afrontar aquesta major exigència amb una despesa continguda.
Què és l’arquitectura hiperconvergent
La infraestructura hiperconvergent o HCI (Hyper Convergiu Infrastructure) està centrada en el software, integrant els recursos d’emmagatzematge, computació i virtualització en el mateix sistema.
Quina és la diferència entre infraestructura convergent i hiperconvergent
Els sistemes tradicionals convergents dels centres de dades combinen la computació, l’emmagatzematge, l’administració i les xarxes en un sistema únic que depenen directament del hardware. Per part seva, els sistemes hiperconvergent els combinen mitjançant l’ús de software.
Els elements de software que formen una arquitectura o plataforma hiperconvergent són:
- Virtualització de l’emmagatzematge.
- Virtualització de recursos informàtics o de computació.
- Virtualització de xarxes.
- Gestió del software i automatització.
Una arquitectura hiperconvergent permet gestionar càrregues de treball amb major rapidesa que un sistema tradicional, ja que es troba basada en un software que és capaç de proporcionar major agilitat i flexibilitat a l’hora d’assignar els recursos.
Com funciona
El funcionament d’una arquitectura hiperconvergent utilitza un hipervisor per a organitzar els diferents components del centre de dades (emmagatzematge, xarxes i còmput).
Mitjançant l’ús de la virtualització es gestionen màquines virtuals de manera que els serveis poden funcionar de manera contínua, sense necessitat que s’hagin d’interrompre per qualsevol motiu (manteniment, actualitzacions o substitucions de software, per exemple). Es creen i eliminen màquines virtuals amb els recursos necessaris per a poder així mantenir sempre els serveis actius.
En el cas que s’arribi al màxim possible de capacitat de la infraestructura (ja no poden crear més màquines virtuals), el sistema hiperconvergent es pot ampliar afegint més nodes els recursos dels quals es poden compartir amb totes les màquines virtuals.
Els sistemes HCI funcionen com un servei en el núvol on els diferents serveis oferts s’executen en servidors virtuals, quedant en un segon lloc tot el relacionat amb el hardware (per a l’usuari, el hardware és irrellevant).
Un aspecte interessant en aquests sistemes hiperconvergent és que s’executen en hardware x86, per la qual cosa no és necessari invertir en un equipament específic. El manteniment i ampliació d’aquesta mena de sistemes és molt més senzill i econòmic.
Quins són els avantatges de l’arquitectura hiperconvergent
Els nombrosos beneficis que aporta la hyper-convergiu infrastructure ha propiciat que un major nombre d’empreses demandin aquest tipus de serveis. Entre els seus principals avantatges podem enumerar:
Simplicitat a l’hora de la gestió
Els sistemes hiperconvergents disposen d’una major simplicitat, ja que tots els processos s’executen en la mateixa capa i, per tant, el seu control i supervisió es pot realitzar de manera centralitzada.
Gestionar una infraestructura hiperconvergent és molt més senzill en eliminar la majoria de processos manuals i no necessitar personal amb una formació específica en àrees concretes. En automatitzar processos s’aconsegueix que els equips d’IT siguin més eficients.
Reducció de costos
Les despeses de maquinari en els sistemes hiperconvergents són menors, així com les despeses relacionades amb el consum energètic. La despesa en software per la seva part és més elevat, però en comparació s’aconseguirà una major rendibilitat.
La HCI també ajuda a reduir els costos i el temps invertit en el canvi cap a un núvol híbrid, transferint les màquines virtuals dels servidors locals de l’empresa, a núvols privats o públics.
Sistema escalable
Aquest tipus d’arquitectura és escalable, podent adaptar-se a cada situació de manera ràpida i senzilla. Si es necessiten més recursos, n’hi ha prou amb afegir un nou node hiperconvergent i totes les màquines virtuals tindran accés als nous recursos i es podran crear les noves virtualitzacions necessàries. Tot aquest procés es realitza sense necessitat que els serveis hagin d’interrompre’s.
El hardware pot configurar-se de manera ràpida i assignar les diferents càrregues de treball en uns minuts. La HCI aconsegueix que l’entorn IT es trobi llest per a afrontar nous canvis amb una escalabilitat horitzontal o vertical per a adaptar-se a les necessitats i requisits del software.
Integració amb recursos existents
Els components de la infraestructura hiperconvergent s’adapten a l’arquitectura ja existent, podent implementar-los per separat per a així treure el màxim partit. Com que no està vinculada a una plataforma de hardware completa, es podrà aprofitar els recursos de hardware disponible i així optimitzar les inversions existents.
Alta disponibilitat
Els sistemes amb infraestructures hiperconvergents tenen com una de les seves principals característiques l’alta disponibilitat. En estar tot virtualitzat no es necessiten interrompre els serveis davant qualsevol incidència, actualització, manteniment o reparació de hardware.
Els sistemes tradicionals sofreixen un major nombre de caigudes en comparació amb els que estan basats en una arquitectura hiperconvergent.
Les HCI utilitzen eines automatitzades per a la realització de còpies de seguretat i per als processos de restabliment de sistemes. Per tant, són solucions amb un alt nivell de seguretat que garanteixen que els serveis estan actius tot el temps.
Instal·lació simple
El sistema arriba al client final llest per a utilitzar-se en una solució HCI (amb una senzilla configuració). La configuració principal ja ha estat realitzada i la solució final arriba muntada al client, sent també més senzilla d’escalar.
L’arquitectura de sistemes hiperconvergents és ideal per a executar gairebé qualsevol mena de software essencial i també per a una altra mena de càrregues de treball, com a escriptoris virtuals, entorns de proves, software de gestió remot, emmagatzematge d’arxius o software de base de dades.
A pesar que els sistemes hiperconvergents ofereixen molts avantatges, moltes empreses troben impediments per a realitzar la migració, com la forta inversió realitzada en hardware o el risc de quedar limitats a un únic proveïdor per a tota la seva infraestructura.